En el moment de néixer, el peu del nen ja presenta moltes estructures formades i definides, però es tracta d'una formació molt fràgil integrada principalment per cartílags.

  Els peus van madurant a partir d'aquest moment i durant el procés de creixement els ossos es van consolidant, comencen a ocupar la seva posició funcional i van prenent forma les estructures que determinen el funcionament del peu. Als sis anys d'edat es considera que el peu del nen té una constitució similar a la de l'adult, però no és fins als 18 o 19 anys d'edat quan s'arriba a la maduresa final del peu.

  La manera de caminar del nen va evolucionant de forma paral·lela al seu creixement i al desenvolupament del seu sistema nerviós i múscul-esquelètic. Al principi es tracta d'una marxa irregular molt diferent de la dels adults, "caminen com aneguets", caracteritzada pels problemes del nen per a mantenir l'equilibri. Als quatre anys d'edat ja han madurat moltes de les característiques d'una marxa independent, tot i que es considera que fins als 7 anys no s'arriba a un patró de marxa similar al de l'adult, i que fins als 14 anys no s'adquireix completament la marxa adulta. La base de l'intricat procés de caminar està en els peus i els seus inseparables companys, les sabates.

  La funció del peu durant un pas es pot dividir en tres fases bàsiques: primer, en el contacte inicial del taló amb el terra, el peu s'encarrega de frenar el descens de la massa corporal per, a continuació, i amb tot el peu recolzat, servir de base per a la progressió del cos i, finalment, permetre la impulsió cap endavant perdent el contacte amb el terra pels dits. En els nens que comencen a caminar, el pas es realitza amb el peu pràcticament pla.

	El peu és una estructura altament especialitzada i completa, formada per 26 ossos que es mantenen al seu lloc a través de forts lligaments governats per forts músculs.

  Com intervé el calçat en aquest procés i la seva influència sobre l'usuari dependrà de les propietats de tots els seus elements, tant materials com de disseny.

  El calçat per a nens ha de protegir-se de l'agressivitat dels ambients en els quals el nen es desenvolupa, ha de permetre el seu desenvolupament físic i motor i, al mateix temps, ha de proporcionar confort tèrmic (relacionat amb la suor, el fred, la calor, etc.) i mecànic (entès com la sensació de comoditat que el nen té amb el calçat), tot això assegurant que aquest compleixi la seva funció sense donar lloc a lesions ni mals.

  Aquestes propietats depenen, des del punt de vista de la biomecànica, d'una sèrie d'aspectes del disseny, els quals defineixen una sèrie de requisits que els elements del calçat han de complir, depenent de l'etapa de creixement en la qual es trobi el nen. Els principals aspectes a considerar són:

• Adaptació a la forma del peu del nen sense oprimir-lo, evitant rascades i deformitats.
• Adaptació als moviments del peu proporcionant una marxa estable i econòmica des del punt de vista del consum. És a dir, per a permetre la marxa sense més esforç del necessari.
• Esmorteïment dels impactes del peu amb el terra a l'hora de caminar per a evitar lesions i augmentar el confort.
• Confort tèrmic per a evitar suor excessiva i temperatures extremes.
• Adheriment al terra per a evitar relliscades i caigudes.
• Distribució de les pressions que se suporten en la planta del peu per prevenir punts dolorosos.
• Interior del calçat ben acabat per no patir rascades, evitant les costures bastes o mal disposades.
• La consideració d'aquests aspectes permet definir una sèrie de passos a seguir en la selecció de calçat infantil sense perdre de vista les característiques pròpies de les diverses edats dels nens.